STS 1218/2025, 1 d’octubre de 2025 (Sala 3a, Secció 2a). El Tribunal Suprem ha fixat doctrina: no és compatible exigir els interessos de demora derivats de la suspensió de l’execució d’un acte (art. 26.2.c LGT) quan ja és exigible el recàrrec executiu (art. 28.2 i 28.5 LGT) perquè la deuda estava en període executiu en el moment de sol·licitar-se la suspensió.

La clau de la sentència

STS 1218/2025 (1/10/2025). El Tribunal Suprem fixa doctrina: no és possible exigir simultàniament interessos de demora i recàrrec executiu quan, en el moment d’acordar la suspensió de l’acte, el deute ja es trobava en període executiu.

Dit d’una altra manera, Hisenda no pot “doblar” la indemnització per un mateix fet —l’impagament en període voluntari— aplicant alhora el recàrrec executiu i els interessos de demora. La sentència subratlla que els interessos de demora, els recàrrecs per declaració extemporània i els recàrrecs del període executiu comparteixen naturalesa indemnitzatòria, de manera que no poden superposar-se.

Què significa per a empreses i autònoms

• Liquidacions en via de recaptació: si la seva deuda entra en període executiu i demana suspensió en via econòmic-administrativa, no li poden exigir alhora el recàrrec executiu i interessos suspensius per aquest mateix tram temporal.
• Revisió de liquidacions: val la pena revisar actes on s’hagin cobrat interessos de suspensió junt amb el recàrrec executiu, per valorar recuperació d’ingressos indeguts.